PARLAR
Quan parlava
Les meves paraules no se les emportava
Allò que anomenem vent
Se les emportava l´ aigua
O la suor del demà
Que ens deixa, ara
El salobre d´un dia de treball.
Sentir-se mermat pel passat
Un passat que quan parlava
Era de colors
No pas deixant de palpitar
Més aviat deixant de sentir
Com l´ arbre que ja no sap qui el mira
Però recorrent el camí...farem senda.
El sol que escalfava
Quan parlava
Va fer trontollar els aires
D´un dia tou i esquifit
Com la vida al nord del planeta
O la mort dins el sud de la vida,
La de l´ altre.
I demà es tornarà a fer de dia.
El caure de la torre
Em va fer pensar
En quan parlava de les misèries
Sense joies
Sense colors vius
...amb l´ ombra de l´ adéu
i el testimoni que mira al mirall.
21/06/2007 19:01
.