LA NIT I LA NOSTRA TERRA
Com la nit que s´ estira,
Jo espero, incansable,
La teua veu...Que encara no aplega....
La teua mirada...Que em captiva
Sota la pluja,que cau roncera...
Et miro la cara, la teua mirada....la sento, quietud........... sota el clatell.....terra!!!!!.....
Humitat negra i estimada ,que sempre està,allí on cal,......al meu costat.
Recompto l´aire,que m´ estalviaquan jo et sento,ací ,prenyada d´ aulors.....terra d´avui....
Sota la pell,del teu alè,mentres et miro.......t´agafo i et llanço, a l´aire ,per caure al teu lloc…
..d´on sempre vas vindreI mai més……marxaràs…….terra promesa.
08/08/2007 17:00 Autor: cazarabet. Enlace permanente.
.