AIGUA
L´aigua baixa, tranquil·la, sossegada.
Ens mirem entre tafaneries.
Aixequem el cap al cel.
Esperem la joia de la pluja.
Veurem a un nen plorar........i no sabrem què fer.
Esperarem la vida, sense moure ´ ns ,,sense gaudir del sol.
Una rica estada en el país del vent,un desfici aniquilador,un trencadís a mig fer,un univers per gaudir, una sossegada vesprada ,d´ improvisacions....un destí a la vora de la mar, salobre als llavis.
L´ alba s´ aixeca i nosaltres estem a l´ espera.
El sentit de les hores és per a desconcertar a l´amic perdut.
La nit és freda, però els estels brillants.
La casa ens esperarà a que es faiga de dia.I els teus ulls enfosquiran per sempre.
No puc veure el sol...perqué tu em prives la vida....
No puc gaudir de la frescor...perqué tu no em fas ombra....
No puc viure cap minut més,si mai he rebut la teua mirada....
.