MIRAR LA TV

 La seva mirada era d´ un color estrany

El seu batec em destrossava

La meva consciència era foscaI tots els dies per dinar

Tornaven les miradesI tornava el batec

Aquells nens tenien famAquelles nenes volien passejar

Els pares no matar per menjar

I els joves atrevits no aprendre a matar...
Tots s´ aferraven a allò que no havien perdut........
allò que molts no sabríem pronunciar,dignitat.
16/08/2007 14:13

Comentarios » Ir a formulario

No hay comentarios

Añadir un comentario




No será mostrado.




Suscrí
bete a este blog. RSS 2.0 Este Blog ha sido creado con Blogia. Ver derechos de autor . Estadísticas. Admin. [Blogia colabora con 1001 relatos.]