COSSETÀNIA I EXIL-LI.

COSSETÀNIA I EXIL-LI...

 

Editorial Cossetània es dedica a fer  memòria  i perquè no a guardar-la  amb les seves publicacions . Així aquest Octubre han vist la llum, entre d´ altres edicions, dos llibres dignes de menció.

L’exili literari republicà és un llibre de Manuel Fuentes i Paco Tovar ,publicat per aquesta editorial de Valls dins la col-lecció Publicacions i Recerca  de la Universitat Rovira i Virgili
 

 

Per a saber més....
 El desembre de 1999, la Universitat Rovira i Virgili juntament amb la Universitat de Lleida i el GEXEL organitzaren el Congrés Sesenta años después, el exilio literario republicano. Aquelles ponències i comunicacions posen de manifest que la nostra història compartida ve marcada per la permanència en la memòria. Així, enfront d’aquells que exalten el valor del silenci com a eix de la nova concòrdia, i enfront d’aquells que advoquen per l’oblit, potser sigui el record la millor manera de rescatar la vida dels que no pogueren viure-la al país al qual tenien dret i que els fou violentament usurpat. Exiliats de la seva terra, de les seves llengües i de si mateixos, dedicaren els esforços a la seva noble i permanent tasca: seguir escrivint, treballant, publicant, impartint la docència, mentre que l’Espanya que deixaven enrere iniciava el llarg camí de la victòria, que va ser el principi de la derrota. Uns somniaren a tornar, i la nostàlgia paralitzà les seves vides; altres, en canvi, continuaren lluitant des dels principis i valors republicans; alguns, finalment, horroritzats per la destrucció i la mort que deixaren enrere, no tornaren mai més i renegaren d’haver nascut en aquestes terres.
Amb aportacions de Margarida Aritzeta, Maryse Bertrand de Muñoz, Montserrat Corretger, Marcela Crespo, Eva Esteve Latorre, Eduard Fermín Partido, José María Fernández Gutiérrez, Soledad González Ródenas, María Rosa Lojo, Francisca Montiel Rayo, Neus Samblancat Miranda, Howard Young, Marisa García de Oteyza i Manuel Fuentes Vázquez.

Després, des del mateix segell editorial , ens en anem a llegir un llibre des de la vessant d´un home fascinant i una temàtica que aixeca moltes preguntes i curiositats. Ell és Enric d´Hostaldric i Colomer i el llibre forma part de la Col-lecció Cooperativistes Catalans.

 

Per a saber un poco més...

Enric d’Hostalric i Colomer (Lleida 1856 o 1857 – Lloret de Mar 1921) ha estat una de les figures clau a la Catalunya occidental en l’etapa que va des de les dècades finals del segle xix fins a l’inici dels anys 1920. Com a batlle de Menàrguens, diputat provincial encarregat de la beneficència pública o bé president de la Cambra Agrícola de Lleida i sa Comarca, va tenir uns objectius que anaren més enllà d’una visió limitada de la realitat. Com a impulsor de la Cambra fou capaç de conjugar la cooperació amb les autoritats locals, la interpel·lació al govern central en una conjuntura com fou la de la Primera Guerra Mundial i reeixir en el foment de l’associacionisme pagès en els temes més importants que incidien en la vida econòmica de la pagesia lleidatana i de la Franja. Malgrat tot, ha estat un desconegut en la història lleidatana. Tot i formar part de l’elit agrària, els seus interessos anaren més enllà dels propis de la seva classe, de manera que emprà energies i patrimoni al servei de la pagesia i del món rural de la Catalunya occidental.