Blogia
Cazarabet

ELS VIATGES DE L´AIGUA

El viatge de l´aigua de la sèquia.

De ben petita anava al poble dels meus oncles a fer una mena de canvi d´aigües i meu passava molt bé; els oncles tenien un restaurant ; jo com a bona tafanera i personeta inquieta m´entretenia ajudant amb allò que em deixaven i menjant, quasi de manera convulsiva, les olives i el pernil salat que no es podia presentar, de bona manera, als clients. Avui, encara sont les millors olives i el millor pernil que he menjat mai.

Tots els matins, quan el sol s´assentava a El Reguers, anava a la sèquia que passava ben prop amb els veïns, la majoria eren ben adiestrats amb nadar i ficar-se a sota sortint amb un suspir i un somriure, com si res. Jo pensava que allò era quelcom paregut a la màgia, però el cas és que quan m´enseyaven a flotar i a fer el mort o moure´m per no enfonsar-me em sentia lliure..Així que aquella sèquia es va convertir un lloc on anava tots els dies, fins i tot plovent, i on vaig començar a perdre la por a l´aigua i a ofegar-me.

Moltes tardes els oncles m´enviaven amb els seus cossins i la canalla a la sènia que aquests tenien dins una inmensa finca... jo els considerava, per tot allò, rics i més en veure una bassa gran i amb abundant aigua;el primer dia estava una mica impresionada,però al cap d´una estona ja em trobava dins l´aigua, això sí agarrada a la pared per intentar acumular valor i poder experimentar com a la sèquia.....tot i que ací hi havia molta més aigua que agafava la forma de la bassa, era rodona...mentre que jugant al matí l´aigua experimentava una forma allargada, com una serp....

Un altre record que tinc de l´aigua que venia de viatge de l´Ebre era la font de la plaça d´aquest petit,però encisador, poble....Bé allí m´encantava anar a veure els peixos com circulaven donant voltes i voltes i com acudien quan els tiraves la part blanca del pa... Un dia, ho recordo com si fos avui, vaig anar amb el meu germà i amb un amic del poble...aquests van començar a animar-me a que entrés dins de l´aigua de la font i a tocar els peixos. Em vaig negar argumentant que els oncles m´javien advertit que no ho fera , però quan em van qualificar de covarda, no meu vaig pensar dues vegades. Em vaig traure les sabatilles i vaig entrar, amb tota decissió, a la font. No vaig poder ni acariciar ni un peix, però si que vaig ésser objecte de la mirada inquisitiva del batlle del poble. Al dia següent el meu oncle, això sí amb molt de tacte, em va recriminar, però no va passar res més...només que quan aplegaven les autoritats del poble m´amagava on estaven les olives, pernils i demés....allí no em veien i, a sobre, podia fer el tast. Mai més, com que era molt sentida, vaig totnar a entrar a la font....això sí, la sèquia i la bassa formen part, encara avui, dels millors dies de la infantesa.

Totes aquestes experiències no serien possibles si no fos per la xarxa de sèquies i canals que formaven part de la circulació que bategava des de l´Ebre.

 

Aquells dies amb les aigües de l´Ebre són com un viatge de la infantessa cap a tots els futurs que avui són presents en cadascun dels meus records i en molts moments del dia a dia...quan recordo la sèquia d´aigua fresca penso amb el riu Ebre que sempre està present amb molts membres de la familia....com la mare que m´explicava les sensacions en passar en tren pel pont del ferrocarril per Tortosa; el meu pare que m´explicava les lliçons de geografia i la vida dels rius , en especioal de l´Ebre o les contalles de l´avi que, de la mà, m´ensenya altres sèquies i canals per l´entorn d´Els Reguers.Aquests records no s´esborraran mai, com la sensació d´ entrar a la sèquia d´un riu fresc i de compendre, per primera vegda, allò que és estimar,per sempre, l´entorn on ens van parir.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres