Blogia
Cazarabet

Inclemències del temps.

  Aragó. Santolea. Estiu del 55.

En alguns indrets de les fronteres d´ aquells tres països es va maleir a l’estiu  per les dues pedregades que van malmetre les collites d´ ametlers i altres arbres fruitals,però també va afectar, aquesta aigua concentrada ,gelada i violenta, als arbres que donen els seus fruits a l´hivern....la gent anava a veure els camps i alguns tornaven plorant com si haguessin perdut quelcom més. Era trist veure´  ls aplegar a peu des del balcó  arrastrant els peus amb els ulls tèrbols per les llàgrimes.En pocs dies aquells peus ja no s´ arrastraven, anaven ben ràpids i algunes de les seves veus ja eren ben contentes i caminaven cantant. L´ home i la dona de la terra de Santolea es tenien que aixecar des de la pols del terra si volien medrar i aferrar-se encara més a aquell poble del que marxava la gent com d´ un incendi. El cas era que l´ amenaça no la portava el foc, més aviat l´ aigua d´ un pantà. L´ amenaça del pantà va fer marxar a tots els santoleans..gota a gota com la pluja enfurida d´ un estiu sufocat. 

País Valencià. Càlig. Hivern del 56.

A Maria li agradava l´hivern perquè eren dies d´ asseure ´ s davant la llar de foc i gaudir de la seva escalfor fent el treball que sempre havia fet la seva família, fer de la llata cistells i demés. Li agradava ser llatera. Allò que no li agradava tant era anar a collir olives als bancals plans i gelats,tot i les fogates que el seu pare botava. El seu pare ho sabia i com podia solia agafar al fill d´en Pere per a que l´ ajudés. Així ,Maria i la seva dona es podien quedar a casa a fer cistells davant la llar i escoltant aquell programa del transistor on la gent demanava cançons per als éssers estimats. De tota manera ells eren llateros i vivien d´ això.Francesc a diferència de Maria si que disfrutava del bancal d´ oliveres que li havia deixat el seu pare. No tenia més terra,pot ser per això s´ aferrava tant a ella. De tota manera el seu bancal era el més cuidat de Càlig i feia moltes olives i per tant molt d´ oli i de poc grau. Tots els veïns alabaven l´ oli de Francesc, el llatero.Aquell any Francesc pensava que els anys passaven molt ràpidament perquè sentia més el fred i a totes hores. A primeries de febrer el fred es va tornar violent, tant violent que va gelar tots els cultius: ametlers, oliveres i, fins i tot, els garrofers. Els ametllers a punt de preparar la flor van emmudir, els garrofers van canviar el color verd de les seves fulles pel groc mort i  cremat i les oliveres, com les d´en Francesc, van començar a desprendre’s de les seves fulles fent plorar al pagès i desesperar a les sofrides dones que ja sabien que es tornarien a quedar al poble mirant com el seu marit marxava a una mena d’exili.En Francesc almenys tenia el seu treball i per primera vegada , la seva filla, hagués canviat el treball de llatera per anar a plegar olives. En pocs dies Càlig va perdre a molts dels seus fills i filles.

 Catalunya. El Reguers. Tardor del 57. 

La tardor de l´ any que va seguir al de la gran gelada va ploure de manera exagerada com si mai ho hagués fet. Tot anava  de qualsevol manera. Es veia un riu d´ aigua i no es podia saber el que eren camins, bancals, sèquies. Molts ciutadans que vivien al camp, com els pagesos de sempre, van tindre verdaders problemes per a poder vindre al poble quan s´ els van acabar els queviures. Molts es van quedar més de deu dies aïllats entre oliveres més mortes que vives.Els carrers anaven anegats i pareixien rius; a les cases va entrar aigua i les cisternes, moltes, val saltar i van dir prou. La tragèdia amb els corrals familiars va ésser molt greu, sobretot els situats als horts. Quan van poder anar a veure com estaven....els animals flotaven per l’aigua estancada que feia una pudor insuportable. En Quim va rescatar a un conillet que tremolava al damunt d´una gàbia. Hi havia un panorama desolador allà on anares. Ja només faltava allò després de la greu gelada de l’any anterior. El conillet d´en Quim ja no va tornar mai a l’hort, van tindre que comprar tot tipus d’animals i començar des de zero....però no va morir, al contrari, va viure molts anys amb ells , sota el nom de “Tremoló” i mai se li va donar mort com a la resta o se’l va vendre. En “Tremoló” va tindre una llarga vida. La riuada no seu va endur tot... 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres