Rodalies envers l´avi

Rodalies de paraules que no lliguen

Paraules que lligaven ahir

Però que mai més lligaran

Lligams de paraules

Que es van deslligar

Mirades que es trenquen

I que mai s´ arreglaran

Insults i rancúnies

Que pareixen i mai més fugen

  Deia el meu avi

Davant el foc de Nadal

Que recordava aquella llarga temporada

Com una època tan agra

Com un estiu que rellisca

Fins un hivern on la neu és negra

L´ avi em contava  a cau d´ orella

Que plovien ferros de foc.......enlloc d´ estels d´ Agost

Que la terra feia pudor de porqueria