Proposta de caminada

Des de terres del  Baix Aragó de Terol.

Aquestes són unes terres banyades pel sol amb una altra dimensió ; escoltades , sota les nits, per una  lluna estranya  i amb els estels que pareixen en constant moviment i despertades pels freds i la humitat que munta del riu dels rius , el Guadalope.

M´ oblidava de la llum a ple dia: tan diferent com desproporcionada.

Justament em trobo a la porta del Baix Aragó en un poble reconegut, segurament, per molts de vosaltres per la qualitat que tenien els seus vins. Ara, sobtosament ja no es cultiva ni vinya ni s´ obté el seu suc: el vi. Això ja només és un recurs testimonial, nostàlgic i romàntic o fruit de cert encert memorístic envers el passat. El Mas de las Matas viu de la ribera de la depressió del riu i de la seva adaptació.

Aquest és un altre món, un altre paisatge i una altra gent....no és millor ni pitjor, simplement és tan diferent que desfaries tots els camins caminant ; t´ endinsaries per totes les sendes i “sendetes” ; et ficaries a dins de tots els barrancs i tractaries a muntar tots els colls per a veure millor aquestes panoràmiques esquerpes i hereus de les serralades del Maestrat de Terol. ...aquestes últimes  són les terres de la frontera, sempre especials ,i a les que dediquem aquest article són les terres que obrin la porta al Baix Aragó.

Des del Mas de las Matas he recorregut camins i sendes que ni imaginava; he pogut desplaçar-me a escenaris patrimonials e històrics que s´ han presentat  com a sorpresa davant els meus ulls ignorants, he viatjat coneixent nous indrets tan amagats com els nostres i ,desgraciadament, tan o més desconeguts.....i he pogut viure noves i fortes vitalitats amb gents embotides sota caràcters ,manies i obsessions d´ altres latituds.

Ara , dins del desembre i a punt de “tocar “ l´ hivern, ja podem dir que hem entrat dins les gelors més fermes. Ací és normal no muntar dels cinc graus al migdia i que a la tarda-nit fase sempre un fred entre sec i humit  que ens sobta i ens fa trontollar recordant el Mediterrani i el seu sol de migdia. A l ´ ombra no es pot estar massa estona, les ombries són premonició d´ amigdalitis ....de tota manera, en aqueix moment,  convé recordar les humitats de la Mediterrània, cosa que ens serveix de consol

Una vegada ubicats tots a la depressió orogràfica que és el Mas de las Matas a la porta del Baix Aragó, penso que podeu vindre, de tant en tant ,d´ excursió per aquestes terres solitàries i sol·lícites d´ ésser valorades com cal  .

Vos intentaré, amb aquest article( n´ hi hauran més),  obrir la gana envers aquests paratges i fer que vos entri  el desfici per tal de visitar-nos...

Avisar-vos que tota terra amb caràcter té un petit país que palpita per a cada ciutadà d´ una determinada manera ....nosaltres hem pensat amb un país, serà una mena de República?,  que vos espera. L´ anomenarem País de Cazarabet.

Cazarabet ,és un topònim d´un indret ben proper a Mas de las Matas ,un lloc idíl·lic que està prop de meravelles com Las Hoces del Guadalope , del pont natural, dels abrics de pintures rupestres, dels jaciments de troncs fòssils,  de la vall depressiva del Guadalope  i de la seva ribera o dels recorreguts dels GR-8 i els PR....a més de nombrosos senders que es van integrant a la xarxa més coneguda pels aficionats a  caminar.

 País de Cazarabet vos proposa uns senders gens habituals per a gaudir de quelcom més que de la natura i del territori  aprofitant  per a moure ´s. Nosaltres sortim a l´ aire del món del senderisme des  de la idea i la concepció de gaudir de  senders e itineraris culturals on s´ integrin factors que juguen entre ells per a completar allò que, en realitat, significa l´ excursionisme , amb la seva essència,. Per a que ho entengueu millor vos fico uns exemples.

Es tracta de realitzar els recorreguts tenint com a camp base un lloc determinat. Nosaltres sortim de Mas de las Matas on ja el poble , per ell mateix, ens ofereix uns itineraris culturals que es completen, després, amb recorreguts per sendes del seu entorn.

Des del Mas podem anar a Jaganta fent l´ antic camí cap a aquest poble(té un antic molí d´ oli que és un cant al patrimoni a més d´ ésser, ara, centre d´ interpretació) . Aquest antic camí , ara s´ està començant a recuperar pels il-lusionaris de País de Cazarabet; fins no fa molts anys  era i formava part del  PR: del Mas de las Matas a Jaganta, però no es sap ben bé perquè el PR, ara i avui, viatja paral·lel  a les canalitzacions de les sèquies que porten l´ aigua del assut d´ Abenfigo a Aguaviva. Recuperar l´ antic i ancestral PR  o camí cap a Jaganta és un repte que volem assumir per a oferir-lo com a alternativa a l´ actual PR i com a patrimoni d´ una forma més de comunicació que tenien els antics comercials , viatjants, ciutadans i perquè no caminants com vosaltres i nosaltres. Fer aquesta senda és fer quelcom més que senderisme és fer  història i patrimoni i ja sabem que on hi ha història i patrimoni hi ha, també, cultura. Aquesta , amics i companys, serà la nostra proposta per a un primer dia d´ excursió.