PARLAR

Quan parlava

Les meves paraules no se les emportava

Allò que anomenem vent

Se les emportava l´ aigua

O la suor del demà

Que ens deixa, ara

El salobre d´un dia de treball.

   

Sentir-se mermat pel passat

Un passat que quan parlava

Era de colors

No pas deixant de palpitar

Més aviat deixant de sentir

Com l´ arbre que ja no sap qui el mira

Però recorrent el camí...farem senda.

   

El sol que escalfava

Quan parlava

 

Va fer  trontollar els aires

D´un dia tou i esquifit

Com la vida al nord del planeta

O la mort dins el sud de la vida,

La de l´ altre.

I demà es tornarà a fer de dia.

  

El caure de la torre

Em va fer pensar

En quan parlava de les misèries

Sense joies

Sense colors vius

...amb l´ ombra de l´ adéu

i el testimoni que mira al mirall.