ÀNIMA

Tinc l´ ànima cansada,d´ estimar-te en silenci,però molt més de que tu.........converses amb més silenci...........mortal,i jo vençuda.I això que em batega, el cor, cansat,l´ ànima desapareguda ,com perduda.......la mirada desfeta, sense pensaments, no queda lloc....Les pestanyes, prenyades de suor, confonen les llums del dia , el temps es para...La pell eriçada, però sense sentit  ni del fred ni del càlid hivern, res es viu dins l´entorn........la sang que , després de brollar,ara, està ja, un xic, més sossegada....Un somni ,des del teu cos, m´ha trencat la nit,perqué no va passar res més des d´ aquest joc subtil .....de paraules, pamplines i mirades,  sempre les mirades......les que van fer brollar les nostres carícies , les que ens van despullar enmig un hivern massa càlid, les que ens van despistar de la realitat,les que van fer que fórem persones......amics.... ...amants...i cossos, un dins de l´altre, banyats amb el suor....Només un somni, un desig......pot ser, demà, serà un sentit ple de vida,el  que sentin des d´ el plaer més íntim.....inconfesionable, després de que tu jugares amb el meu cos i jo amb el teu, amb les mirades quan ens acariciem.......després de que tot,i de que tots dos cossos es confongueren, a poqueta nit, de que es tocarem , quasi sense voler,

ahir o avui ,amb el pensament i el record.........