LA NIT I LA NOSTRA TERRA

Com la nit que s´ estira,

Jo espero, incansable,

La teua veu...Que encara no aplega.... 

La teua mirada...Que em captiva     

Sota la pluja,que cau roncera...

Et miro la cara, la teua mirada....la sento, quietud........... sota el clatell.....terra!!!!!.....

Humitat negra i estimada ,que sempre està,allí on cal,......al meu costat.

Recompto l´aire,que m´ estalviaquan jo et sento,ací ,prenyada d´ aulors.....terra d´avui....

Sota la pell,del teu alè,mentres et miro.......t´agafo i et llanço, a l´aire ,per caure al teu lloc…

..d´on sempre vas vindreI mai més……marxaràs…….terra promesa.