Terres del Baix Aragó.

PER RUTES CAMINS I TERRES DEL BAIX ARAGÓ.

 

Les nostres passes apleguen a terres llunyanes on la vida o la sort ens han dut a donar una volta a molt llarg termini. Aleshores s´ aplica allò de “ la cabra tira al monte” i així és. De tardor quan el dia i les seves llums ja fan la guinsa segueix sent  un temps més que idoni per apropar-se a la natura, tot i que sigui per a fer una volta  de poca dificultat, poc recorregut i amb poc temps a invertir, però que diu molt d´ aquestes terres.

 

Ens motivem després de dinar, quan ja el sol comença a ficar-se trist, seran les quatre de la tarda quan des del Museu de Mas de las Matas sortim per a seguir el que pot ser, dins de poc, sigui un sender. Abans contemplem que aquell racó de Mas de las Matas és un dels més importants, en pocs metres trobem l´ esmentat museu, els rentadors antics, els abeuradors, “ la alfarda”, el molí d´ oli, l´ antic molí fariner, la seu del Grupo de Estudios  Masinos i l´ imponent Centre Republicà. El nostre recorregut comença muntant el  carrer Raval, aquest  és empinat  i en aplegar a una mena de replà ens trobem amb un altre rentador d´ aquells que eren el centre de les “xerradetes” rentant la roba amb el sabó fet a casa o aquell sabó moll que vingué anys arrere. Seguim endavant i a la cruïlla, humil d´un petit poble de Terol, tirem a la dreta per sortir a un carrer ampli, el creuem i tirem pel carrer de l´Esglèsia . No farem cas del primer carreró, però si del segon, el de Las Norias. Un carrer llarg i amb un traçat com original. Sortirem a un dels últims carrers de relativa recent construcció, el de la Constitució . El creuem i apleguem a una mena de camí entre cases i enlloc de seguir recte ho fem a la dreta, per un camí molt atapeït d ´ herbes i amb el que ens podem guiar per les estructures que li donen protecció a la sèquia alta que aplega de l´ assut d´ Abenfigo. Estem en un lloc solitari, però a la vegada "vigilats" pel poble i la seva gent que estan al nostre costat. Allí el terrenys està molt invadit per herbes, canyes i algun arbre més aviat típic dels "hortets" de la zona que són, avui, encara presents. Al meu poble, a Càlig, això ja no hi és.

El camí ens duu a una mena de zona de corrals i llocs on  el pagès d´ ací tenia el magatzem de cereals . Veurem ací un edifici que està per lluir amb l´ arbre del raïm, la parra que té el seu fruit protegit per una borsa de paper. Tirem a la dreta a cercar l´ edifici de la Residència de la tercera edat. Caminem   i amb nosaltres, a l ´ esquerra, hi camina, també,  l´ aigua per una canal que va cap a un abeurador. Avui allí hi veu un petit ramat de cabres i és que aquest és poble d´ ovelles Seguim a l´ esquerra a buscar creuar la carretera i ficar-nos per un camí. Ja fa una estona que veiem molts horts, finques de panís, alguns ametllers .

A la nostra esquerra queda el coll on s´ ubica l´ ermita de Santa Flora. El camí que tenim que seguir  és recte, deixant el coll a l´ esquerra, fins que a uns metres veiem una tanca que regula el pas d´ aigua per una sèquia. Aquesta està ja vella, particularment penso que ha sentit moltes mans fent força al seu damunt agafem el camí de la dreta baixant una mica. Ara anem d´ esquena a l´ ermita i deixant a la tanca d´ aigua a l´ esquerra. En algun que altre tram veiem la sèquia tapada. Anem donant la volta al coll de Santa Flora i ja podem veure un a casa de camp, passem pel seu davant i tirem cap avall. També veiem una granja, a la seva alçada tirem a la dreta.. No vos penseu que això és una mena de laberint, millor penseu que esteu fent un cercle i que ara vos heu d´ orientar per tornat al poble. ...ací  no hi ha que caminar per a rodejar, hi ha que fer-ho per tal de trobar-se amb la vegetació i els xops. Veiem una caseta de camp a la dreta.  Tenim un camí a l´ esquerra que no hi ha

Estem al camí “del correo” que té molta història (que algun dia vos contaré) i que creuava el riu per una mena de pas que ja ha desaparegut . Després  el camí del correu continua fins Aiguaviva. Nosaltres agafem el camí(més aviat pista) de la dreta. Des d´ ací es va veient com el poble va sortint poc a poc per damunt de les finques, desafiant al cel amb la seva imponent torre. Mas de las Matas  s´ assoma i ens mira. Hi ha molt de silenci: només es senten els ocells, les fulles que es desprenen dels arbres, o aquelles que fiquen música mentre els aires les mouen.... a més es sent l´ aigua com una mena sintonia que vol estar amb nosaltres fent-nos companyia.. Deu minuts després veiem el pont i passem per sota. Aquest tram que ve a continuació és bonic, te molt de bucòlic. Un racó on gairebé mai fa calor, és fred i ombriu, però agradable. Apleguem al lloc conegut com La Palanca i haurem de tirar a la dreta i cercar per creuar la carretera. Muntarem per un carrer on baixen les  aigües que sobren del molí i demés, tornant al  riu Guadalope. Creuarem i seguirem tirant recte fins que aplegarem al lloc des d´ on hem sortit.

 

Hem invertit prop d´ hora i mitja....poc temps per a molts senderistes acostumats, com vosaltres, a molt més trajecte, però el senderisme, les caminades, les excursions són quelcom més que caminar i fer quilòmetres i quilòmetres.....i vosaltres ho sabeu tan bé o millor que jo. Caminar és gaudir del camí, ficar-se dins d´ ell i admirar aquella natura i els trets etnològics que fa molt de temps estaven en sintonia, Avui només ens queden algunes restes, així que hi ha que recrear-se amb la mirada. Pot ser algun dia ens adonem d´ allò que ens estem perdent. De moment només ens queda caminar amb silenci i respecte, sentint l´ alè d´una natura ferida i d´un batec cansat ,però que mai para.